Ruïnes.
La primera referència del “castro de Podio Grosso” data del 1190, on Guillem de Cervera feia jurament al rei Alfons “el Cast” que no li causaria cap mal des d’aquest castell que estava bastint amb el seu consentiment.
L’any 1342, Bernat d’Olzinelles, procurador del rei Pere “el Cerimoniós”, vengué els mer i mixt imperis d’aquest lloc per una durada de vint-i-cinc anys a Guillem Gener, montblanquí.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 22 focs i seguia pertanyent a G. Gener. Pocs anys després n’era senyor Arnau de Riussec.
L’any 1420 n’era senyor Francesc d’Alanyà. El succeí la seva filla Isabel, casada amb Joan Dalmau de Montsuar, aquest darrer finà el 1479.
Durant la guerra contra Joan II, el joanista Joan de Cardona s’apoderà d’aquest castell que pertanyia a la família Montsuar.
Quan finà Dalmau, el succeí el seu fill Joan Honorat de Montsuar, casat amb Joana Francesca de Cardona, foren aquests que transformaren aquesta residència en castell palau.
L’any 1515 comptava amb 15 focs.
El llinatge Montsuar de Puiggròs s’extingí a principis del segle XVII.
L’any 1702 n’era senyor Francesc de Cubells i Gavàs de Montsuar, donzell.
L’any 1831 pertanyia a la família Botella de Sobies. Posteriorment, per herència passà a Vidal de Càrcer, resident a Barcelona.