Enderrocat.
L’any 878, li foren adjudicats els comtats de Barcelona i Girona-Besalú al comte Guifre “el Pilós” que ja tenia els comtats de Cerdanya i Urgell pels volts del 870. Quan aquest finà, el comtat de Besalú el tenia confiat a la regència del seu germà Radulf, quan aquest finà vers el 913, Miró II “el Jove”, fill de Guifre “el Pilós”, governà el comtat de Besalú.
Quan Miró II finà el 927, la seva muller Ava administrà els comtats de Cerdanya-Besalú, més tard el segon fill, en ésser major, Guifre II, li fou confiat el comtat de Besalú, aquest finà en una revolta el 957, ocupant el seu lloc el seu germà Sunifred, aquest finà el 965, llavors aquest comtat passà al germà petit Miró III, futur bisbe. L’any 978, donà el “castro Bisulduro” al monestir de Sant Pere de Besalú. Quan Miró III finà el 984, l’altre germà Oliba Cabreta reuní els comtats de Cerdanya i Besalú. Quan aquest finà el 990, el comtat de Besalú passà al seu fill petit Bernat Tallaferro.
En el segle XI heretà aquest comtat Bernat II, fill de Guillem I i d’Estefania, es va casar amb Ermengarda d’Empúries, i finà sense descendència. El va succeir el seu nebot Bernat III.
L’any 1107, el comte Ramon Berenguer III donà en dot el comtat d’Osona, pel fet que la seva filla Maria Rodríguez, néta del “Cid Campeador”, casà amb Bernat, aquest darrer donava els seus comtats al comte barceloní. Quatre anys més tard, ambdós cònjuges havien finat sense descendència, per tant, el comtat de Besalú passà a mans del comte de Barcelona.
L’any 1112, Bernat Guillem, comte de Cerdanya, jurà fidelitat al comte barceloní pel “castello Bisulduni” i altres castells.
L’any 1254, el rei Jaume el Conqueridor” concedí perpètuament a Ramon de Pompià que tingués habitació en el castell de Besalú i que l’atengués.
L’any 1339, el rei Pere “el Cerimoniós” declarà que no separaria mai el comtat de Besalú de la Corona.
L’any 1351 quan el mateix monarca creà el ducat de Girona, la vila de Besalú hi formava part.
En el fogatjament de 1365-1370, la vila de “Bisuldu” comptava amb 238 focs reials.
L’any 1368, el mateix monarca anomenà comte de Besalú al seu fill, l’infant Martí.
L’any 1385, el rei Pere “el Cerimoniós” en la campanya que dirigí contra el comte Joan I d’Empúries, escollí Besalú com quarter general d’operacions.
Els francesos varen conquerir Besalú els anys 1673, 1694, 1709 i 1710.
L’any 1809, les tropes napoleòniques comandades pel general Souham varen ocupar Besalú i fortificaren la plaça. Quan el general francès Habert evacuà Besalú, les fortificacions varen ésser dinamitades.