Desaparegut.
La primera referència del “kastro fullit” data de l’any 1096, quan Guillem Bernat i Girberga donaren un alou situat a Aiguanegra, al monestir de Sant Joan les Fonts.
L’any 1110, Hug i Beatriu, vescomtes de Bas, donaren la meitat de tots els alous que tenien des del Llobregat fins a “Castro Follit in Bisuldunense”, a la canònica de Vic.
L’any 1193, Ponç III de Cabrera i Marquesa, vescomtes de Bas, cediren a perpetuïtat aquesta batllia a Ramon de Colltort.
L’any 1278, Sibil•la, vescomtessa de Bas i d’Empúries, reconegué que el “Castrum Follitum” el tenia en feu pel rei Pere “el Gran”, encara que dos anys més tard el va vendre juntament amb altres al rei.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” concedí al comte Ponç Hug IV d’Empúries la investidura del vescomtat de Bas i de les viles i castells de Castellfollit, Montagut, etc.
L’any 1339, el rei Pere “el Cerimoniós” incorporà els llocs de Castellfollit, Montagut i Mont-ros, a la Corona.
L’any 1351 quan el mateix monarca creà el ducat de Girona per al seu primogènit, el futur Joan I, Castellfollit hi formava part.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 260 focs.
Els terratrèmols del 1426 i 1428 varen enderrocar aquest castell.
L’any 1462, en temps de guerra, n’era senyora d’aquest castell Beatriu de Santa Pau i de Cruïlles, vídua de Bernat Guerau de Cruïlles.
L’any 1463, el rei Joan II incorporà Castellfollit, Sant Jaume de Begudà i Santa Marta de Castellar a la Corona, amb prohibició d’alienar-los.
L’any 1632, “Castellfollit, Montagut, San Iuan cesfonts, Baguda i Castellar” pertanyien al comte de Montagut.
L’any 1693 els francesos conqueriren Castellfollit i demoliren el seu castell.