Enderrocat.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1184, quan surt documentada la capella de “Sanctum Salvatorem de Pugadder”.
L’any 1021, quan el comte Bernat “Tallaferro” llegà els castells d’”Ostoles et Adeder” al seu fill Guillem.
Entre els anys 1053 i 1071, Eneas Miró, fill de Miró I i Emma, prestà jurament de fidelitat a la comtessa Almodis, muller de Ramon Berenguer I, pel “castro de Puio Adder” i pel d’Hostoles.
L’any 1212, Miró, senyor d’Hostoles, va fer testament i aquest castell i d’altres anaren a parar a la seva filla Dolça que fou instituïda principalment l’hereva.
L’any 1259 per lligams familiars aquest castell anà a parar a la família Palafolls, l’any 1259 pertanyia a Ramon de Palafolls.
Durant la rebel•lió catalana contra el rei Jaume “el Conqueridor”, Ramon de Palafolls estigué de part del comte d’Urgell i del vescomte de Cardona, per aquest motiu el monarca li va demanar la postat del castell de Puig-alder l’any 1260 i el veguer de Girona rebia ordres per tal que el lliurés a Guillem de Castellnou. Aquest castell no obstant va tornar a Ramon de Palafolls, tal com figura en una venda de l’any 1266.
Ermessendis de Cartellà, casada l’any 1281 amb Bernat Hug de Serrallonga, baró de Cabrenys, figura com a senyora d’aquest castell l’any 1298.
Beatriu de Serrallonga, que el va tindre de 1312 a 1342 es va casar amb el vescomte Dalmau de Rocaberti, establiren llur residència habitual a Maçanet de Cabrenys. L’any 1319, la vescomtessa Beatriu prestà homenatge al prelat gironí per raó dels delmes dels castells d’Hostoles, Puig-alder i Rocacorba.
L’any 1471, el rei Joan II el va incorporar a la Corona.
L’any 1474, el mateix monarca concedí el castell i la vall d’Hostoles al cabdill remença Francesc de Verntallat, fent-lo vescomte d’Hostoles.