Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 979, quan Mir, comte de Besalú i bisbe de Girona, llegà el “mansum de Gixarias que est prope Salas” al seu marmessor Oriol, sembla ésser que fou l’iniciador del llinatge dels Sales.
Joan Oriol, fill d’Oriol, es va casar amb la germana de l’abat Oliba que també ho era de Bernat “Tallaferro”, comte de Besalú.
L’any 1075 n’era senyor Galceran “de Sales” nét de Joan Oriol.
L’any 1103 n’era senyor Berenguer Arnau de Sales.
L’any 1129, Berenguer, bisbe de Girona va fer una concòrdia en aquest castell amb Galceran de Sales, Bernat de Sales i Bernat Joan.
L’any 1168 n’era senyor Arnau de Sales, casat amb Alamanda de Bestracà, finà entre 1209 i 1216. Aquest castell l’heretà la filla major Ermessendis, que es va casar amb el comte d’Empúries.
L’any 1234 n’era senyor Gautrand o Galceran, aviat fou reemplaçat per la seva vídua, Timbors d’Empúries.
L’any 1252 la castlania d’aquest castell fou venuda per Ermessendis i el seu fill Ramon d’Empúries.
L’any 1257, Ramon d’Empúries va succeir a la seva mare, quan aquest finà el 1267 heretà la senyoria d’aquest castell el seu fill Galceran, encara menor d’edat. És a partir d’aquest moment que apareix la família Seguí com a possibles castlans d’aquest castell.
L’any 1297, Galceran d’Empúries vengué en franc alou aquest castell amb tots els seus delmes, censos i drets, a Dalmau de Rocaberti, per 58.000 sous barcelonesos.
L’any 1315 apareix com a senyor de Sales en Pere de Cornellà, i l’any següent el bisbe de Girona.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 75 focs.
L’any 1360, Jaume de Cornellà va vendre el castell de Sales a Ramon de Malart, o Malards, ciutadà de Girona, per 80.000 sous.
En el segle XVI els Malart seguien essent els senyors d’aquest castell i l’any 1520 gaudia drets de la castlania en Bernat d’Alamany; en el segle XVII passà als Alamany de Bellpuig mitjançant enllaç matrimonial i als Ortafà en el segle XVIII.