Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 947, quan surt esmentat “in castro quod dicitur Fenestras” en l’acta de consagració de la seva capella, que la va fer Gomar o Gotmar, bisbe de Girona.
Hom creu que quan surt esmentat per segon cop aquest castell l’any 979, devia d’ésser propietat dels comtes barcelonins.
Entre els anys 1018 i 1023, el comte Guifre de Cerdanya i Conflent, fill d’Oliba Cabreta, prestà jurament de fidelitat a Ermessendis, comtessa de Barcelona, per diversos castells, entre ells el de “Fenestras”.
Abans de l’any 1021, el comte de Barcelona infeudà aquest castell al comte de Besalú, Bernat “Tallaferro”, casat amb Tota, posteriorment l’heretà llur fill Guillem I “el Gras” o “el Foll” que finà el 1052, passant al seu fill del mateix nom.
L’any 1054, Guillem II de Besalú es va comprometre a lliurar a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, l’escriptura de cessió dels castells de Finestres i Colltort.
En una data posterior a l’any 1070, Arnau Arnall de Llers prestà homenatge al comte Bernat II de Besalú pels castells de Rocabruna, Beuda i Finestres.
Durant el segle XI els castlans d’aquest castell varen ésser els senyors de Porqueres, més tard passaren a ésser senyors directes.
L’any 1278, Ponç III de Santa Pau posseïa aquest castell pel rei.
L’any 1312, Huguet II prestà homenatge al rei Jaume II per aquest castell.
L’any 1364, la reina Elionor vengué els drets senyorials que tenia sobre els castells de Santa Pau, Sant Aniol i Finestres, a Hug de Santa Pau.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 57 focs.
L’any 1444, Ponç de Santa Pau, baró de Santa Pau, va perdre els castells de Finestres i de Santa Pau, entre altres béns, en favor de Joana de Santa Pau, casada amb Berenguer d’Oms, segons sentencià el jutge de la cúria reial de Besalú.
L’any 1456 aquest castell li fou adjudicat a Berenguer d’Oms.
L’any 1470, durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, els remences es varen apoderar d’ell i el varen convertir en el seu refugi i centre d’operacions; l’any 1473 li fou retornat a Guillem d’Oms, senyor de Santa Pau.