Enderrocat.
La primera referència del topònim “Mayol” o Mallol data de l’any 1176, en una donació vescomtal de béns situats en el terme de “Sancti Privati in valle de Bas” a l’”ecclesie Sancti Corneli”.
L’any 1196, Hug de Bas concedí certs drets en la parròquia de “Sancti Privati” a Ademar de Miralles.
L’any 1204, Berenguer, prior de Puigpardines va fer un conveni amb Ediardis en aquest castell.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” concedí a Ponç Hug IV d’Empúries, com a reconeixement pels seus mèrits durant la invasió de Felip “l’Ardit”, la investidura del vescomtat de Bas i de diversos castells i viles, entre ells el de “Munyol”.
En el fogatjament de 1359 comptava amb onze focs aloers o francs, un foc d’església i dos focs de cavallers.
L’any 1381, el rei ordenà al lloctinent del governador de Catalunya i al veguer de Girona que lliuressin a Bernadí de Cabrera, hereu del comte d’Osona, la possessió del “loco dez Mayol et de Castello et totum integriter vicecomitatum de Basso”.
En el segle XVII el Marqués de Aytona posseïa els llocs del Vescomtat de Bas: “Sant Privat del Mallol, Sant Esteve de Sahull, La Pinya, Los Balps, Puig Pardines”.