Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data entre l’any 1053 i el 1066, quan Udalard, fill d’Amaltruda, jurà fidelitat a Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, pel “castro de Castilionis”. L’any 1078, tornà a prometre fidelitat al comte barceloní, en aquest cas era a Ramon Berenguer II.
L’any 1119, apareix com a marmessor de la vescomtessa Ermessendis, un tal “Arnallum Geralli de Castellione”, possible castlà d’aquest castell.
L’any 1119, Ermessenda, muller del vescomte Udalard Bernat de Bas, llegava diverses possessions al seu nét, el vescomte Udalard II de Bas, aquest finà el 1123, l’heretà el seu fill Pere Udalard, encara infant, llavors el senescal Guillem Ramon de Montcada assumí la tutoria. Això va provocar que el 1126, Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, confiés a aquest senescal, per un període de quinze anys, les possessions del vescomte de Bas, entre elles el “castro Castilionis”. L’infant va morir prematurament, llavors el patrimoni passà a la seva tia-àvia Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera. Posteriorment governaren llurs fills Pere i Ponç.
A finals del segle XII hi hagué diversos enfrontaments entre els que duien el títol de vescomte de Bas i els qui feien la funció; després d’algunes generacions els lloctinents del vescomte de Bas s’acabaren considerant i anomenant ells mateixos vescomtes de Bas, així queda reflectit l’any 1240 quan Simó es titulava “lloctinent de Pere, vescomte de Bas”, tres anys més tard signava com a vescomte de Bas.
L’any 1280, Sibil•la, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, vengué els castells de Castellfollit, Mont-ros, Monells, Montagut i el vescomtat de Bas, al rei Pere “el Gran”.
Fins a l’any 1300 es posa en dubte la condició de castell per la de “Rocam vocata de Castello”.
L’any 1323, Marquesa, comtessa d’Empúries manà als homes de Castelló de Bas que reconeguessin com a llur senyor al noble Ramon d’Empúries.
L’any 1338, el rei Pere “el Cerimoniós” donà en franc alou tot el que tenia en aquest castell i parròquia, així com a Sant Pere de Falgars, amb dret de retrovenda, a Ramon d’Empúries.
L’any 1339, el rei Pere “el Cerimoniós” declarà que no separaria mai el vescomtat de Bas de la Corona.
L’any 1351 quan el mateix monarca creà el ducat de Girona per al seu primogènit, el futur Joan I, el vescomtat hi formava part.
L’any 1353, el monarca concedí el vescomtat de Bas al governador d’aquest ducat, en Bernat Cabrera “Gran Privat”, finà l’any 1364.
A finals del segle XVI pertanyia al “Marqués de Aytona” i en el XVIII per enllaç matrimonial als Medinacelli.