Desaparegut.
El primer senyor d’aquest castell que devia tenir una importància més aviat escassa degut a la poca documentació que s’ha trobat, va ésser Arnau de la Miana vers l’any 1168.
L’any 1175, el vescomte Hug va vendre la vegueria d’en Bas a Berenguer de Puigpardines, l’escriptura la va signar Guillem de la Miana.
L’any 1263, Ramon, casat amb Ermessendis, donà en alou franc i lliure a llur fill Guillem diverses possessions, entre elles el castell de la Miana, si aquest moria abans que el seu pare sense deixar descendència, tot tenia que tornar en poder de Ramon.
L’any 1335, Dalmau, senyor de la Miana i fill de Guillem, comprà els castells de Montagut, Mont-ros i Castellfollit de la Roca.
Posteriorment, l’any 1345, el va succeir el seu fill Guillem, casat amb Marquesa.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 23 focs.
L’any 1371, el rei Pere “el Cerimoniós” incorporà el castell de “la Minyana” a la Corona.
L’any 1392, el rei Joan I va vendre totes les jurisdiccions de diverses parròquies, entre elles la de “Saminyana”, a Hug de Santa Pau per 5.000 florins.
L’any 1468, en temps de la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, el duc de Lorena va signar un tractat de capitulació amb els homes de la Miana.
En el segle XVII, “Laminyana” era un lloc reial.