Ruïnes.
Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú, que ja estava casat l’any 1083 amb Ermessenda, senyora de Beuda i Montagut, d’aquesta manera quedaren units els feus de Castlar, Castelló de Bas, Beuda, Montagut, Mont-ros i Malany, patrimoni dels futurs vescomtes de Bas.
La primera referència del castell de “Monte Rufo” data de l’any 1119, on en el testament d’Ermessendis, vescomtessa de Besalú, llegava aquest castell juntament amb el de Beuda i Montagut, al seu nét Udalard II, vescomte de Besalú, aquest finà el 1123, l’heretà el seu fill Pere Udalard, encara infant, llavors el senescal Guillem Ramon de Montcada assumí la tutoria. Això va provocar que el 1126, Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, confiés a aquest senescal, per un període de quinze anys, les possessions del vescomte de Bas, entre elles el “Castro Muntros”. L’infant va morir prematurament, llavors el patrimoni passà a la seva tia-àvia Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera.
L’any 1206, Pere de Cervera convingué amb Arnau de Samiana pel “bosco de Monte ruso”.
Vers l’any 1241, el rei Jaume “el Conqueridor” confirmà el castell de “Munt ros” en favor de Simon de Palau.
L’any 1280, Sibil•la, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, vengué els castells de Castellfollit, Mont-ros, Monells, Montagut i el vescomtat de Bas, al rei Pere “el Gran”.
L’any 1321, el rei Jaume II absolgué a Malgaulí, comte d’Empúries, de pagar el laudemi per haver venut a carta de gràcia, el castell de Mont-ros i altres, a Dalmau de Palol.
L’any 1335, Dalmau, senyor de la Miana i fill de Guillem, comprà els castells de Montagut, Mont-ros i Castellfollit de la Roca.
L’any 1339, el rei Pere “el Cerimoniós” incorporà el castell de Mont-ros a la Corona.