Ruïnes.
La primera referència de la muntanya de “Rochacurva” data de l’any 1065.
L’any 1161, Berenguer de Roca Corba i la seva muller Flos evacuaren a Guillem de Peratallada, bisbe de Girona, els drets senyorials que percebien en les esglésies de Santa Maria de Granollers i Santa Maria de Rocacorba.
L’any 1168, el rei Alfons “el Cast” rebé aquest castell de “Miro de Ostoles”, tot seguit l’hi encomanà en feu.
L’any 1212, “Mironis de Ostoles” llegà aquest castell i altres a la seva filla Dolça, que fou esposa de Galceran de Cartellà.
L’any 1259, el rei Jaume I va ordenar al veguer de Girona que s’apoderés del castell de Rocacorba, propietat de Guillem Galceran de Cartellà, i del de Puig-alder, de Ramon de Palafolls, i que els lliurés a Guillem de Castellnou. Tres anys més tard, Guillem Galceran signà una treva amb el monarca.
L’any 1281, Ermessendis, filla de Guillem de Galceran de Cartellà i de Blanca de Creixell, es va casar amb Bernat Hug de Serrallonga, baró de Cabrenys, i li aportà aquest castell i d’altres.
L’any 1290, el rei Alfons “el Franc” manà a Guillem Galceran de Cartellà que lliurés les postats d’aquest castell i d’altres al veguer de Girona.
L’any 1305, el rei Jaume II concedí els mer i mixt imperis i tota la jurisdicció criminal d’aquest castell i d’altres a Guillem Galceran de Cartellà; quan aquest darrer finà el 1306, aquest castell passà a la seva néta Beatriu.
L’any 1338, n’eren castlans Guillem Sacosta i l’hereu de Dalmau de Mata.
L’any 1342, Guillem Sacosta, de les Planes, vengué aquest castell a Beatriu de Rocaberti.
Més tard, aquest castell passà a la família Sant Julià de Revardit.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 9 focs.
L’any 1383, “Guilelmus de Palaciolo” vengué aquest castell al vescomte Felip-Dalmau de Rocaberti.
L’any 1393, el rei donà en feu el castell, terme i parròquia de Rocacorba, al vescomte Jofre de Rocaberti.
L’any 1466, en temps de la guerra contra el rei Joan II, n’era capità d’aquest castell en Joan Bosch, d’Adri.
L’any 1479, els pagesos de la Muntanya s’apoderaren d’aquest castell.
L’any 1485 el posseïa el remença Damià Espígol.
A finals del segle XV aquest castell tornava a pertànyer a la família Montagut; sembla ésser que posteriorment aquest cognom fou reemplaçat pel de Vallgornera.
