Bon estat.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 922, on surt esmentat com “Campo Taurane”.
En el segle X, en aquest lloc exercien drets senyorials el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder.
Entre els anys 1148 i 1166, la família Sitjar, de Girona, tenia aquest terme en sub-feu.
L’any 1266, Ramon Renal, ciutadà de Girona, comprà aquest castell, vint-i-un anys més tard adquirí el delme sobre el terme a Pere de Palafolls. El succeí la seva filla Caterina Renal, casada amb Bernat de Sitjar.
L’any 1493, Maria Sitjar el va vendre a Joan Campmany, ciutadà de Girona; aquest darrer aconseguí que el rei Ferran “el Catòlic” li donés categoria de castell.
L’any 1621 passà a Miquel Colomer, posteriorment passà al militar Pere de Miquel; quan finà aquest darrer i la seva muller també, fou llegat a l’Hospital de Santa Caterina de Girona.
En el segle XVII pertanyia al rei.
En el segle XX pertanyia a J. Muntada i Macau.