Ruïnes.
La primera referència del castell de “Cerviano” data de l’any 922, quan el comte Borrell el va vendre per cinc unces d’argent, a Sunyer Llobet.
Vers l’any 1054, “Salvii Lobet” i la seva muller “Adalets” n’eren senyors de Cervià, amb el consentiment de Ramon Berenguer I i Ermessenda, comtes de Barcelona, i del bisbe de Girona, fundaren el convent de Santa Maria.
L’any 1062 n’era senyor Jofre Bastons que el tenia en feu pels comtes de Barcelona; quan Jofre finà, el va succeir el seu fill Berenguer Jofre de Cervià.
L’any 1117 n’era senyor Guillem Jofre, possiblement nét de Jofre Bastons.
L’any 1149, Guillem Jofre de Cervià vengué els castells de Cervià i Púbol, a la família de Llers, amb el consentiment dels comtes de Barcelona.
L’any 1319, Guerau de Cervià prestà homenatge al bisbe de Girona per aquest castell. Dos anys més tard, les relacions entre el monestir de Santa Maria de Cervià i el senyor d’aquest lloc eren tan dolentes, que Huguet de Cervià, Pere de Vilafreser i altre gent intentaren l’assalt al monestir.
En el fogatjament de 1358 n’era senyor Francesc de Cervià, esdevingué vice-governador del Rosselló i de la Cerdanya; en el de 1365-1370, 27 focs.
L’any 1474, el rei Joan II empenyorà tota la jurisdicció dels llocs de Cervià i Bordils, per 5.000 florins, a Joan de Vilalpando.
En el segle XVII pertanyia al rei i es trobava dins la vegueria de Girona.
L’any 1707, l’arxiduc Carles d’Àustria concedí el títol de comte de Cervià a Ramon de Xetmar i de Meca.