Ruïnes.
La primera referència de “Sancti Felicis de Locustaria” data de l’any 855, quan Carles “el Calb” confirmà els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa.
A la primera meitat del segle XI, la comtessa Ermessendis restituí al bisbe de Girona les possessions que li tenia, entre elles la de “Locustaria”, a canvi rebria remei per la seva ànima, la del marit, fills i parents.
L’any 1187, Llagostera era propietat reial.
L’any 1240, el rei atorgà certs privilegis als habitants de Llagostera.
L’any 1288, el rei Alfons “el Franc” vengué aquest castell a carta de gràcia, al vescomte Dalmau de Rocaberti, per 32.480 sous.
L’any 1324, el rei Jaume II donà aquest lloc en franc alou, amb tota la jurisdicció a Ot de Montcada.
L’any 1375, el rei Pere “el Cerimoniós” erigí Llagostera en baronia.
En el segle XV aquesta baronia passà als Cruïlles.
Quan esclatà la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, el baró de Llagostera milità en el partit realista, a diferència dels Cruïlles de Peratallada i els de Vic.
A començaments del segle XVII, Llagostera depenia “del Comte de Montagut, y de don Francisco de la Nuça”.
L’any 1657, les tropes franceses conqueriren aquesta vila.