Castells Medievals

Va néixer com una torre de guaita en el segle X, al segle XII s’afegí un recinte emmurallat.
Pere de Sant Vicenç encomanà la torre al seu castlà Pere de Montornès l’any 1171.
L’any 1262, Berenguer de Sant Vicenç cedeix al seu fill Guillem els castells de Vilassar i Burriac.
Quan s’extingí la família Sant Vicenç, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts a Pere des Bosc l’any 1352 per 190.000 sous; ell col·laborava en càrrecs reials, i l’any 1362 va formar part del Consell de Cent barceloní, també va formar part en diferents campanyes militars entre els anys 1343 i 1361.
Pere des Bosc es casà amb Constança de Gualbes i tingueren sis fills; el va succeí el seu fill Perico des Bosc, cambrer reial, es casà amb Maria Desvalls, filla del conseller reial i tresorer, Pere Desvalls. Aquest matrimoni al no tenir descendència, passà al seu germà Miquel des Bosc, aquest tampoc en va tenir, llavors l’herència passava al seu germà Lluís, hereu tercer, però, en estar ja mort, passà al seu fill, Pere des Bosc, casat amb Joana Ros.
Els des Bosc, senyors de Vilassar i Burriac, tenien la seva residència permanent a Barcelona, feia cantonada amb els carrers de la Mercè i Ample. Aquest llinatge s’extingí en el segle XVIII.
Quan aquesta família adquirí el castell a mitjans del segle XIV, consistia en una torre, envoltada d’unes quantes dependències; a partir de l’any 1374 es comencen les primeres obres per tal de reforçar les defenses del castell, es construeix un recinte jussà emmurallat i una barbacana, per assolir aquests objectius es va comprometre amb els vilatans de Vilassar, a canvi de la seva força de treball, ell (Pere des Bosc) els proveiria de menjar i beure mentre treballessin en les obres del castell, amb una pena de 50 lliures si incomplia l’acord.
Els arquitectes contractats van ser Ramon Ferrer, Francesc Rispau i Pere Roqueta.
Posteriorment Pere des Bosc es va negar a pagar la manutenció pactada, les queixes dels vilatans van conduir a un plet, que es va resoldre favorablement a Pere des Bosc, la sentència deia que aquest no estava obligat a donar res i els vilatans estaven obligats a treballar en les obres del castell.
A principis del segle XV es van fer reformes a la part oest, per tal de convertir-lo en un castell residència. L’any 1406, van ser cridats els vilatans per col·laborar en les obres del castell, aquests s’hi van negar ja que es consideraven homes francs i aloers, la sentència del plet, els condemnava a pagar, cadascun, tres florins, en concepte de salari pels treballs del castell. Els vilatans van apel·lar, i el 26 d’agost de 1407 va ser ratificada, condemnava als aloers a pagar 20 florins de multa a Miquel des Bosc; els conflictes encara duraven l’any 1415.
L’any 1704, quan s’extingí la família des Bosc, el castell passà per ordre cronològic als Oms, als Copons (marquesos de Moià i de la Torre) i més tard als Sarriera (marquesos de Santa Maria de Barberà i de la Manresana), al segle XIX, que actualment en són els propietaris.
La seva semblança a una mansió senyorial i no a un castell el va salvar de no ser destruït en la època de Felip V.
Durant la Guerra de Successió i també en la Guerra Carlina va ser incendiat.
L’any 1931 va ser declarat monument historicoartístic.
Té un arxiu històric amb més de 8000 pergamins i 70 manuscrits.