Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data de l’any 921.
L’any 1086, el vescomte Ramon Folc de Cardona llegà el territori de “Savassona” a la seva muller, Ermessendis.
A l’arxiu d’aquest castell es conserven uns 180 pergamins i documents, el més antic data de l’any 1152.
L’any 1067, Folc de Cardona, vescomte d’Ausona, investí com a senyor d’aquest castell a Berenguer Riambald de Savassona.
Entre l’any 1129 i el 1155, Pere Berenguer de Savassona, casat amb Raimunda, n’era el senyor d’aquest castell, juntament amb el de Rupit i Doscastells, aquesta família tingué el castell de Savassona fins l’any 1290, quan Galceran de Savassona el va vendre amb tots els drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del Brull.
Quan l’any 1314, Ramon Folc VI de Cardona, demarcà el territori del vescomtat de Cardona, entre els castells que declarà inalienables es trobava el de “Çabaçona”.
L’any 1365, es va produir un plet instat per Ramon de Savassona contra Guerau de “Folquerio”, ja que aquest darrer s’apoderà violentament de la domus de Folquer, en la parròquia de Sant Esteve de Tavèrnoles i terme del castell de Savassona, en Ramon la tenia en feu del senyor de Rupit i comte de Pallars.
L’any 1356, aquest castell passà a Bernat III de Cabrera, primer comte d’Osona. Dos anys més tard n’era senyor Marc de Savassona.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 22 focs.
Entre els anys 1442 i 1461, Lluís de Vilanova, casat amb Dolça, va ser Baró de Savassona.
L’any 1472, en la guerra contra el rei Joan II va estar enderrocat.
L’any 1514, Antoni Vila I posseïa la baronia d’aquest castell, el tingueren durant quatre generacions fins al 1632.
L’any 1579, Antoni Vila II, baró de Savassona va fer obres al castell, les encarregà a Enric Calm, mestre de cases de Vilanova de Sau i per un import de 600 lliures.
L’any 1632, el castell passà a Maria de Llupià i Puig, dona de Jeroni de Ferrer; l’any 1650, el seu fill Jeroni de Ferrer i Llupià es convertí en baró de Savassona, aquesta família senyorejà fins al 1826.
L’any 1811, els francesos incendiaren aquest castell.
L’any 1900, passà el castell i el títol a la família Díez de Tejada, resident a Sevilla.