Castells Medievals

La primera menció d’aquest indret data del primer quart del segle XI on apareix esmentada l’”ecclesia de Virginibus”.
L’any 1078, en el testament de Ponç I, comte d’Empúries, surt anomenat com un dels marmessors Ramon Guillem, vescomte de Verges.
En un capbreu de les albergues que rebia el comte de Rosselló en un any comprés entre el1115 i 1164, surt esmentat el “Castello Virginum”.
A finals del segle XIII el tenia en feu Bernat Amat de Cardona pel comte d’Empúries.
L’any 1329, l’abat de Santa Maria d’Amer protestà sobre l’actuació d’Arnau de Canós, batlle de Verges, sobre certs fets jurisdiccionals de Colomers.
Vers 1385, aquest castell juntament amb el de la Tallada, Bellcaire i Sant Martí d’Empúries esdevingueren baluards en la lluita de Joan I, comte d’Empúries, contra el rei Pere “el Cerimoniós”. Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil•la, assetjà Verges que capitulà el 16 de setembre de 1385.
L’any 1399, el comte Joan vengué a carta de gràcia els castells i viles de Verges, la Tallada i Bellcaire, per 11.000 sous al seu germà Pere.
La baronia de Verges estava formada per Verges, la Tallada i Bellcaire.
L’any 1418 n’era senyor d’aquesta baronia el vescomte Dalmau de Rocaberti.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, Martí Joan de Rocaberti milità en el bàndol joanista, finà el 1465 en la defensa de la Bisbal. El succeí el seu fill Onofre que finà sense descendència el 1483, el succeí el seu germà Joan.
L’any 1586 n’era senyor d’aquesta baronia Jaume de Cardona i Rocaberti.
Un any més tard, el rei Felip II d’Espanya incorporava la baronia a la Corona.
L’any 1694 en la batalla “de Verges”, les tropes espanyoles comandades pel marquès de Villena foren abatudes per les forces del general Noailles.