Ruïnes.
La primera referència del “castrum Bertini” data de l’any 948, quan surt esmentat en un document de l’església de Sant Miquel.
Entre els anys 1069 i 1106, Ponç Guerau de Cabrera, vescomte de Girona, prestà homenatge als comtes de Barcelona per aquest castell. Segons mossèn F. Miquel, el mateix vescomte jurà fidelitat pel “castro Rochabertini” entre 1074 i 1102 al comte Gislabert II de Rosselló.
L’any 1078, quan finà el comte Ponç I d’Empúries, llegà part del seu patrimonial seu segon fill Berenguer. Més tard el succeí el seu fill Dalmau Berenguer, que el 1114 va anar a Mallorca amb Ramon Berenguer III, en aquell moment era senyor de Peralada, Rocaberti i Quermançó.
L’any 1121 es signà un conveni entre Ponç Hug I, comte d’Empúries i Gausfred III, comte de Rosselló, aquest document es semblant al pacte que acordaren en 1085, Hug II d’Empúries, pare de Ponç Hug I i Guislabert II de Rosselló, avi de Gausfred III, en aquests convenis surt mencionat entre altres el “castro de Rochabertino”.
Quan finà Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, Ponç Hug s’apoderà dels drets de l’Església de Girona i es va posar a fortificar el castell de Quermançó vers l’any 1137. Llavors Ramon Berenguer IV envaí el comtat d’Empúries i s’apoderà de l’estratègic castell de Rocaberti, llavors el comte d’Empúries s’avingué a signar un conveni a Girona l’any 1138. Ponç Hug li jurà fidelitat i homenatge al comte barceloní i es comprometé a enderrocar el castell de Quermançó, mentre que Ramon Berenguer IV faria el mateix amb el de Rocaberti.
L’any 1285, Felip “l’Ardit” envià les seves tropes franceses per envair aquest lloc, llavors Ponç Hug IV d’Empúries i Dalmau de Rocaberti que es trobaven en aquells moments enemistats, feren coalició i derrotaren als francesos en la famosa batalla del coll de Panissars.