Castell de Ribes

També és anomenat castell de Bell-lloc. Les primeres referències documentals daten de l’any 990 que el menciona com “castrum nuncupatum bell loco qui vocitantur ribas”.
Aquest castell pertanyia a Guilara, bisbe de Barcelona. El succeí el bisbe Vivà que concedí una carta de franqueses perquè repoblessin la terra i concedí en franc alou a “Petronem”  i als seus descendents el castell pel fet de conquerir-lo als sarraïns.
Geribert, vescomte de Barcelona i casat amb Ermengardis, filla del comte de Barcelona Borrell II, es van establir al castell, això provocà que el papa Silvestre II li expedís dues butlles amenaçant-li amb l’excomunió, li digué que es presentés a Roma i com no feia cas, el tornà a amenaçar, aquest cop amb anatematitzar-lo.
Es diu que Geribert col·laborà a la batalla d’Albesa i que possiblement morís durant l’expedició.
En el testament d’Ermengardis llegà el castell al fill més gran Folch Geribert, dit també Seniol, aquest el retornà a l’església de Barcelona l’any 1039.
L’any 1041, el bisbe Guislabert infeudà el castell amb els seus termes  i pertinències i el lliurà a Mir Geribert, germà de Folch i casat amb Guilla de Besora. Quan tots dos fossin morts, el castell i les seves pertinències havien de tornar a la Seu.
L’any 1060, Mir Geribert i el seu fill Bernat van morir en la lluita contra els sarraïns.
El castell passà a Arnau Mir que el tingué poc temps en possessió, aviat passà al seu germà Ramon, aquest el bastí amb dues torres, de les quals solament en resta una.
L’any 1090, Ramon prengué part en la lluita de Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid Campeador, lliurada a Tèvar, on caigué presoner i aviat rescatat.
En els inicis del segle XII, Ramon edificà una església romànica a la plaça del castell, de la que solament en resta la portalada.
L’any 1130, Oleguer, bisbe de Barcelona atorgà aquest castell i el de Sitges, amb termes i pertinences, a Arnau de Ribes, descendent de Mir Geribert.
L’any 1168, el bisbe Guillem el lliurà a Ramon de Ribes.
L’any 1175, Arnau de Ribes, casat amb Guillema de Banyeres va rebre els castells de Ribes i Sitges.
Guillem de Ribes, dit “el Trobador”, fill d’Arnau, governà durant més de vint anys.
A finals del segle XII o principis del XIII, s’establí un conveni sobre les prestacions del terme entre el bisbe de Barcelona i Ponç de Ribes, nebot de Guillem.
L’any 1208, Arnau de Ribes era senyor de Ribes, Sitges, la Geltrú i Miralpeix.
L’any 1258, Ponç de Ribes llegà al seu nebot Berenguer de Ribes els castells de Ribes, la Geltrú, Miralpeix, Sitges, Pacs i Banyeres.
L’any 1303, l’ardiaca major de Barcelona, Hug de Cardona, concedí en feu tots els drets amb els seus termes i pertinences dels castells de Ribes, Sitges i Miralpeix a Galceran de Ribes.
L’any 1339, Bernat Guillem estava desposseït del feu i del castell de Ribes, ja que es negava a rendir homenatge al bisbe i a Galceran, però, li seria tornat si pagava el que estipulés el rei.
L’any 1350, el bisbe concedí a Berenguer de Ribes els castells de Ribes i de Miralpeix.
L’any 1369, els delegats reials li vengueren a Berenguer de Ribes per 12.000 sous tota la jurisdicció –civil i criminal, alta i baixa- i els mer i mixt imperis.
El succeí el seu fill Jaume de Ribes, aquest vengué l’any 1389 a la Seu de Barcelona el castell amb totes les seves propietats i termes.
L’any 1390, el rei Joan I va vendre al bisbe de Barcelona, Ramon d’Escales, els imperis i les jurisdiccions del castell de Ribes, fou de la Seu de Barcelona fins al primer terç del segle XIX.
L’any 1620 va ser cedit al comú de Ribes.
Des del segle XVII ha tingut diverses funcions, una d’elles presó a la fi del segle XIX.
Aquest castell es pot visitar, per més informació i reserves es pot trucar a l’oficina de turisme de Sant Pere de Ribes al número (93)896.28.57.