Castells Medievals

El document més antic que fa referència a aquest castell data de l’any 1114, el cita amb el nom de castell Duos Rivos, degut que es troba a dalt de la vall on desemboquen les rieres de Canyamars i Rials. L’any 1128 trobem una altra referència amb el nom de Duorum Rivium.
Es devia construir a mitjans del segle XI, coincidint amb la desaparició del castell de Montalt.
Des del segle XII fins a la primera meitat del segle XV, el castell de Dosrius depenia del cenobi cluniacenc de Sant Pere de Casserres (Osona), que va entrar en decadència durant el segle XIV; el fet de que aquest castell fos des d’un inici del monestir de Casserres és un misteri, una de les hipòtesis és que en aquella època era freqüent que els nobles i magnats traspassessin les seves terres a l’església, a través de donacions i deixes testamentàries.
L’any 1148 apareix el primer senyor de Dosrius conegut, és Ramon de Dosrius, aquest llinatge tindria la senyoria del castell fins l’any 1277, on Saura de Dosrius es casà amb Bernat de Cartellà, Senyor de Maçanet, Vidreres i Tordera; tingueren dos fills, Bernat i Galceran, aquest darrer que era el primogènit, heretà aquest castell, més tard es casà amb Elisenda de Paulan i tingueren un fill, Bernat de Cartellà, que més tard heretaria tots els béns dels pares. Aquest es casà amb Inés de Palau i tingueren dos fills, Elisenda i Galceran.
Galceran de Cartellà casat amb Blanca de Corbera, traspassà la senyoria d’aquest castell al seu fill Ramon Berenguer de Cartellà; aquest es casà amb Blanca d’Argentona i tingueren una filla, Isabel de Cartellà.
L’any 1373 Isabel de Cartellà i d’Argentona, Senyora de Dosrius i Canyamars, es casà amb Guillem de Cartellà-Contellet-Mataró; el fill d’aquest matrimoni, Pere Galceran, es casà amb Maria Pau el 1415, tingueren dos filles, Isabel, la primogènita, es casà l’any 1437 amb Galceran-Montserrat de Sentmenat i Casa-sàgia, senyor del castell de Santa Fe. L’any 1453 comprà al monestir el domini directe i alodial del castell i la baronia de Dosrius per 10.200 sous barcelonesos.
Cent anys més tard, Elisabet Maria de Sentmenat, senyora de les baronies de Sentmenat i Dosrius, del castell de Pera, Fals i Canyamars, arrabassà al seu primogènit, Jaume Miquel Folch de Sentmenat, per inobediència i ingratitud, entregant la possessió de Dosrius i Canyamars al seu segon fill, Enric de Sentmenat i Sentmenat; aquest es casà amb Anna de Oms, filla del baró de Santa Pau; el fill d’aquest matrimoni, Galceran de Sentmenat i Oms, es casà amb Anna de Lanuza, filla dels comtes de Plasencia; el fill d’aquest matrimoni, Enric de Sentmenat i de Lanuza, es casà amb la seva cosina germana, Maria de Lanuza i Raset; el fill d’aquest matrimoni, Manuel de Sentmenat i de Lanuza, neix a Barcelona l’any 1651 i es casa amb Joana d’Oms i de Cabrera, fa carrera militar i aconsegueix càrrecs importants com el de Virrei i Capità General del Regne de Mallorca el 1682.
El 1690, el rei Carles II li va donar el títol de Marquès de Dosrius (després, de Castelldosrius).
El 1698, Carles II l’anomena Ambaixador a la cort de Lluís XIV. El virregnat del Perú serà el seu últim càrrec, va morir el 1710.
El seu fill, Fèlix de Sentmenat i Oms, no va poder tornar a Espanya fins el 1724.
De tots els llinatges, el de Sentmenat ha sigut el més durador.
Limitava amb els castells de la Roca, Burriac i Mata.
En la venda de 1453, els seus límits queden descrits de la següent manera:
- Al nord, amb el castell de Montalt.
- A l’est, l’església de Sant Genís.
- Al sud, la vall de Deixís o de Lex.
- A l’oest, la peça coneguda com de Molló.