Castells Medievals

La primera referència documental que trobem data de l’any 1006, quan Radulf fa donació del castell al monestir de Sant Cugat, però sembla ser que això no es féu efectiu, ja que l’any següent, Radulf i la seva cunyada Ermengards, venen el castell amb termes i adjacències a l’abat de Sant Cugat.
Aquest castell no fou termenat, això vol dir que no exercia cap jurisdicció, tenia una petita àrea territorial i acabava just als torrents del peu de la muntanya.
Els consellers de Barcelona obtingueren en 1320 llicència del rei per erigir forques de pedra (fites per indicar la jurisdicció de la Ciutat Comtal).
L’any 1357, s’hi ubica una guàrdia permanent a càrrec de les autoritats de Barcelona.
L’any 1400, a Pere Carbonell, que era un dels guardes, se li concedeix llicència per edificar una capella dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc.
L’any 1643, durant la Guerra dels Segadors, fou empresonat al castell en Galceran de Sentmenat, baró de Dosrius.
L’any 1651, les tropes d’en Felip III, amb dos mil homes, atacà el castell on hi havia uns mil combatents secessionistes que foren derrotats.
L’any 1715, en plena guerra, el castell va ser enderrocat per l’exèrcit castellà, però tornà a ser reconstruït.
L’any 1758, el bisbe de Barcelona, Ascensi Sales, concedeix llicència per celebrar missa a la capella del castell.
En la primera meitat del segle XIX, el castell i la capella són abandonats, se n’extreuen les pedres per la construcció de la línia del ferrocarril.