Castells Medievals

Està documentat que quan es va fundar el monestir de Sant Pau a Sant Pol al segle X, ja existia el castell.
L’any 1068, el senyor del castell era Bernat de Ses Agudes. Un membre d’aquesta família, Humbert Odó, va donar la castlania de Palafolls al seu gendre Bernat Gausfred, que apareix com a senyor el 1104.
L’any 1289, la senyora del castell era Saurina de Palafolls, vídua de Pere de Palafolls, dos anys més tard n’era senyor el seu fill Guillem de Palafolls.
El castell de Palafolls pertanyia primer al comtat i després al vescomtat de Girona, i a partir del segle XIII, a la vegueria de Girona.
A finals del segle XIII i inicis del XIV hi van haver conflictes entre els senyors de Palafolls i els de la casa de Cabrera, una sentència arbitral donà la jurisdicció criminal sobre determinats masos a Bernat de Cabrera, i a Guillem de Palafolls la jurisdicció civil.
Al segle XIV, la jurisdicció del castell s’estenia dintre dels actuals termes municipals de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i una petita part del de Blanes.
En els segles XIV i XV, la vila no estava gaire poblada, per això, Guillem de Palafolls, fill de Berenguer i Constança, procurà el foment i desenvolupament de la vila, recorregué a la violència i obligà els seus vassalls a treballar en la construcció de cases i camins; també intentà atreure gent, amb la concessió de franqueses. Entre els anys 1365 i 1370 hi havia declarats 202 focs.
L’any 1381, Guillem de Palafolls va vendre el castell al rei, Pere el Cerimoniós, a canvi, aquest li va vendre el castell d’Ariza (Aragó) amb els seus dominis pel preu de 30.000 lliures barceloneses.
L’any següent, el monarca el va vendre a Bernadí de Cabrera (Bernat IV) per 21.000 lliures barceloneses, d’aquesta manera el castell i el terme passaven a formar part del vescomtat de Cabrera.
Bernadí es casà amb Timbor de Prades, filla del comte de Prades i besnéta del rei Jaume II. El rei el nomenà comte de Mòdica; el 1400 combaté a Xipre i va retornar al 1402. Es va tornar a casar, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat de Casp.
L’any 1427, l’heretà Bernat Joan, fill de Bernadí i de la primera muller; aquest es casà amb la seva cosina Violant de Prades i morí el 1466.
El monarca Joan II, en agraïment pels serveis prestats a Bertran d’Armendariz (va trair a la Generalitat l’any 1471 en passar-se de bàndol), li atorgà el senyoriu de Palafolls, aquest morí el 1474 i els seus hereus varen acceptar una compensació econòmica d’Anna de Cabrera pel castell de Palafolls, d’aquesta manera l’any 1477 tornava a ser propietat dels Cabrera.
L’any 1520, Frederic Enriquez de Cabrera era el senyor del castell i el 1574 el va vendre al comte d’Aitona i d’Osona.
Durant el segle XVI s’hi van fer reparacions i obres de reforç.
El 1722 passà al ducat de Medinaceli, en aquell moment ja es trobava abandonat.
L’any 1880 va passar a mans de l’Estat Espanyol.