Castells Medievals

Abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric, segurament, la major part de la pedra que es va fer servir per l’edificació del castell devia ser d’aquest antic assentament.
Es troba documentat, que entre 1035 i 1076, Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny prestaven jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I, pels castells de Montpalau i Gironella.
L’any 1088, el succeí el fill primogènit, Guillem Umbert, que estava casat amb Guillema.
L’any 1113, el comte Ramon Berenguer III, infeudà el domini d’aquest castell als vescomtes de Cabrera, quedant els senyors de Montclús i Sesagudes com a feudataris dels Cabrera.
L’any 1196, el vescomte Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat al rei Pere el Catòlic pel castell de Montpalau, Gerona, Argimón, Blanes, Cabrera, Camarasa, Cubells, Estopinyà, Falces, Viacamp, Benabarre i altres.
L’any 1282, l’hereva del vescomte Guerau de Cabrera va casar-se amb el comte d’Empúries, Ponç Hug.
L’any 1328, en morir la comtessa d’Empúries, heretà el seu nebot Bernat de Cabrera, ja que el seu fill Magaulí havia mort l’any 1322. Quan va morir Bernat de Cabrera, per ordre reial, els seus béns foren confiscats i passaren al duc de Girona (l’infant Joan, posteriorment el rei Joan I).
En la guerra contra Joan II, la Diputació va confiscar les possessions dels Cabrera que eren considerats contraris, el castell de Montpalau i el de Palafolls passen a ser de Bertran d’Armendàriz, militar navarrès. Bertran s’adonà de la importància estratègica del lloc i manà construir un gran recinte emmurallat, amb uns murs de més de dos metres d’amplada. En aquesta època, el castell es trobava en un estat deplorable.
L’any 1474, els Cabrera tornaren a recuperar el seu patrimoni, però l’obra que començà Bertran no va tenir continuació i restà inacabada.
L’any 1485, va ser cremat pels pagesos a la Segona Guerra dels Remences, després d’això, el castell ja no es tornà a reconstruir.
Els Cabrera van conservar aquest castell fins al 1574, en què el van vendre a Francesc de Montcada, marquès d’Aitona.
Al segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Hortsavinyà, Sant Pere de Riu, Calella, Sant Pol, Sant Cebrià, Sant Iscle de Vallalta i Canet.
L’any 1756 va pertànyer als ducs de Medinaceli.