Ruïnes.
El topònim “Arabita” significa “ermitatge musulmà fortificat”.
L’any 1097, Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, donà la “Villa Arabita” a Berenguer, abat de Sant Cugat del Vallès, en el document ja surt esmentada la “forteza” de l’”Arabita”; aquesta donació fou confirmada per Ramon Berenguer IV el 1150.
L’any 1120, el papa confirmà que la senyoria del “castrum de Rippa de Cascayo” pertanyia a la comunitat benedictina.
Sembla ésser que en el segle XII hi havia disputes entre els monjos de la comunitat santcugatenca i els hospitalers, senyors d’Amposta, per qüestions de límits i jurisdiccions.
Vers la meitat del segle XII hi hagué un arbitratge entre Pere, abat de Sant Cugat i Hug de Focalquer, castlà d’Amposta, l’arbitratge el portà Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa i Ramon de Sentmenat, la resolució fou que la vila i el castell de la Ràpita pertanyien a la comunitat santcugatenca.
L’any 1260, l’abat Pere de Sant Cugat, vengué el castell de la Ràpita de Cascai al frare Domènec Llopis, comanador de la casa hospitalera d’Amposta, per 1.000 morabatins alfonsins de bon or.
L’any 1290, els hospitalers establiren una comunitat de monges santjoanistes, no se sap ben bé si a la vora immediata o al propi castell. En un paratge tan erm com era aquest, patiren diversos saqueigs i foren protegides pel rei el 1327.
Al segle XV quan el castell d’Amposta deixà de pertànyer als hospitalers, s’agreujà la situació de les monges, ja que els hi faltava el seu suport.
L’any 1579, encara havia perill sarraí i la priora decidí el trasllat de la comunitat.
Al segle XVIII la Ràpita adquirí el rang de ciutat, anomenant-se Sant Carles de la Ràpita.