Castells Medievals

La primera notícia d’aquest castell data de l’any 1049, quan Bernat i la seva dona Guilla el vengueren amb el seu terme i totes les seves pertinences a un personatge desconegut per 200 sous.
L’any 1193, Guillem III de Meià deixava en el seu testament aquest castell a la seva germana Ermengarda, casada amb Gombau d’Oluja, amb la condició de que si no tenien descendència masculina, passés al seu nebot Ramon de Cervera i, realment és el que va passar.
L’any 1311, Dolça de Cervera donà perpètuament al seu fill Pere d’Ayerbe diversos castells, entre ells es trobava el de Fontllonga; un any més tard, Pere permutà amb el rei Jaume II, els castells que tenia a Catalunya per uns altres situats a Aragó.
Des del segle XII fins al XIV, els castlans d’aquest castell era la família Fontllonga; l’any 1314, Berenguera de Fontllonga traspassà la castlania al seu fill Guillem d’Oliola.
L’any 1328, aquest castell formava part del marquesat de Tortosa que el rei Alfons III concedí al seu fill Ferran; posteriorment, aquest darrer el va vendre a Guerau d’Ardèvol.
Vers l’any 1374, el rei Pere III considerà que la família Ardèvol li devia retornar els drets adquirits, però una sentència arbitral de l’any 1378, fallà que el rei tenia que indemnitzar els hereus de Guerau d’Ardèvol amb 3.000 florins.
Posteriorment, fou alienat i va formar part del marquesat de Camarasa; més tard, el rei Alfons IV recuperà aquest marquesat, i l’any 1426 el vengué a Nicolau de Gralla.
Quan desaparegueren els senyorius al segle XIX, aquest castell pertanyia al marquès de Camarasa.