Ruïnes.
L’any 1050, Jusuf al-Mudàffar, reietó de Lleida, lliurà Camarasa i Cubells a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, això no agradà al comte d’Urgell, ja que aquests indrets formaven part del seus afanys de conquesta.
L’any 1056, Ramon Berenguer I donà en esponsalici a Almodis, els dos castells abans mencionats, Arnau Mir de Tost signà com a primer testimoni.
Vers l’any 1062, la comtessa Almodis féu una venda, signà “Bernardi Raimundi de Kamarasa”, possible castlà.
L’any 1063, els comtes de Barcelona i els comtes d’Urgell signaren un conveni, son anomenats el castell de Cubells i el de “Kamarasa”.
L’any 1116, aquest castell afrontava a orient amb el de Balaguer.
Quan finà Ramon Berenguer III, heretà aquest castell el seu fill, Ramon Berenguer IV.
L’any 1193, Guerau Alamany, familiar de Guillem Ramon de Camarasa, llegà aquest castell i el de Cubells al seu nebot. El senyoriu eminent seguia essent dels comtes de Barcelona.
El rei Pere donà la senyoria de la marca de Camarasa a la seva filla Constança, muller de Guillem Ramon de Montcada.
L’any 1243, Constança cedí la castlania i els drets de Camarasa i Cubells al seu germanastre, el rei Jaume I “el Conqueridor”, a canvi aquest li tenia que donar 1.000 morabatins d’or.
L’any 1247, Camarasa esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa.
L’any 1314, quan finà el comte Ermengol X d’Urgell, aquest comtat es tenia que vendre al rei Jaume II pel preu de 100.000 lliures jaqueses, de les quals 10.000 havies d’ésser pagades a la vídua del comte, el rei disposà que les 90.000 que restaven fossin pagades a terminis, donant com a penyora diversos castells, entre ells el de Camarasa.
L’any 1330, el rei Alfons “el Benigne” concedí el marquesat de Camarasa al seu fill Ferran.
L’any 1368, el rei Pere concedí el marquesat al seu fill Martí, aquest el vengué el 1392 a la seva esposa, Maria de Luna, duquessa; aquesta el va vendre el 1396 al comte Pere d’Urgell per 50.000 florins.
La ciutat de Lleida adquirí aquest marquesat, llavors la vegueria de Camarasa es trobava sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sots-vegueria.
En un fogatjament de 1413 comptava amb 73 focs.
El marquesat tornà a la Corona el 1414, aquest mateix any, el rei Ferran “el d’Antequera” donà aquest lloc entre d’altres a Jofre Bracerola, que pertanyien a Ramon Berenguer de Fluvià, amic del derrotat comte Jaume d’Urgell.
L’any 1458, aquest marquesat fou venut per 10.000 florins a Lluís de Coscó.
Posteriorment, per enllaç matrimonial passà als Luna. El 1480, Joan de Luna afavorí Camarasa amb franqueses. El succeí la seva filla Lluïsa, que es casà amb Jean de Matherot, oficial francès, aquest acceptà per a ell i els seus successors, el cognom Luna.
L’any 1543, l’emperador Carles V concedí el marquesat a Diego de los Cobos i Mendoza “Comendador mayor de León”. El succeí el seu fill Francisco Miguel de los Cobos Sarmiento i Luna, es casà amb Ana Felisa de Guzmán; el 1589, el rei Felip II d’Espanya li concedí el títol de comte de Ricla.
Durant la guerra de Separació, Camarasa era una població dominada pels francesos.
L’any 1848, el general Contreras va fer reconstruir el castell.