Ruïnes.
Segons l’escriptor àrab al-Udri, aquest castell surt esmentat l’any 928 amb el topònim “Lurinis”, en ell es trobava Muhammad Ibn Lubb, que havia estat expulsat uns anys abans de Balaguer, estava casat amb una filla del comte de Pallars. Un any més tard fou assassinat pel seu cunyat, d’aquesta manera quedava extingida la dinastia dels Banu Gasi, senyors musulmans d’origen cristià, dits maladís.
En l’any 1105 aquest castell encara es trobava en mans sarraïnes, queda reflectit en una concòrdia entre Pere Ansúrez, tutor del seu nét Ermengol VI i Ramon Berenguer III, comte de Barcelona.
Vers l’any 1116, Guerau Ponç netejà de sarraïns tota la dreta del Segre, amb la conquesta del “castell maligne” d’Os, Castelló de Farfanya, Algerri i Llorenç.
L’any 1157, el comte Ermengol VII reclamà la potestat de diversos castells, entre ells el de Llorenç al vescomte Guerau Ponç.
L’any 1196, Ramon Bernat llegà la castlania del castell de “Lorenz” al seu fill Ponç de Seró.
Guerau, vescomte d’Àger, s’apoderà del comtat d’Urgell, prenent-li els drets a la comtessa Aurembiaix, el rei Pere “el Catòlic” acudí en ajuda de la comtessa i al setembre del 1211assaltà el castell de Llorenç i tancà a Guerau a la presó de Jaca.
L’any 1268, el rei Jaume “el Conqueridor” concedí una lletra de protecció i guiatge al castell i al lloc de Llorenç.
L’any 1275, Ramonet de Cardona, donà aquesta vila i castell a Falconet, fill de Bernat de Montfalcó.
L’any 1330, quan el rei Alfons “el Benigne” creà el marquesat de Camarasa, Llorenç hi fou incorporat.
L’any 1449, Lluís de Coscó n’era senyor.