Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data dels anys 1018 i 1026, en un conveni entre el comte Ermengol II d’Urgell i el seu cosí Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, on el primer prometé penyora i reconeixement de feu pels castells de Montmagastre, Alòs, Rubió, Malagastre i Artesa.
El testament sacramental d’Eriball, mort el 1042, n’era senyor d’aquest castell, que el llegà al seu nebot Ramon, fill del seu germà Folc.
L’any 1058, el comte Ermengol III cedí aquest castell a Arnau Mir de Tost.
L’any 1076, en el testament del comte Ramon Berenguer I “el Vell” llegà els castells de Montmagastre i Alòs als seus fills Ramon Berenguer II “el Cap d’Estopes” i Berenguer Ramon II “el Fratricida”, corregnadors.
L’any 1131, “Gerallus vice comes” testà que aquest castell i altres anessin al seu fill Ponç.
L’any 1177, en el testament d’Ermengol VII llegà aquest castell a la seva muller Dolça.
Ermengol VIII donà aquest castell a la seva muller Elvira.
L’any 1193, Guerau Alamany, trobant-se malalt, determinà que aquest castell i altres del rodal eren per “G., nepoti meo”.
En el fogatjament de 1381, Alòs “del Marquesat”, junt amb la Nou i la Maçana comptava amb 57 focs.
Vers l’any 1570, Arnau Escuder, batlle d’Alòs, i el seu fill bandolejaren fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre.
Al segle XVII, era lloc “del capítol de la Seu d’Urgell” i pertanyia a la vegueria de Lleida.
A la guerra dels Segadors, aquest castell serví per albergar un petit destacament contra les forces espanyoles.
L’any 1685, Gertrudis, filla de Jaume de Cartellà n’era la propietària d’aquest castell.
L’any 1736, Carles VII de les Dues Sicílies atorgà el títol de Marqués d’Alòs al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
L’any 1831, era senyoriu del Capítol de la Catedral de la Seu d’Urgell i reunia 700 ànimes.