Ruïnes.
També se’l coneix pel castell de Valldàries.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1022, quan en un judici per la seva possessió que reclamaven Arnau de Caboet, fill d’Isarn, i Borrell de Tarabau, fill d’Ermemir, el tribunal fallà a favor de Borrell.
L’any 1047, Borrell i la seva muller Adelaida, donaren el castell amb tot el seu terme, delmes i primícies a la canònica de Santa Maria de la Seu, per a la salvació de les seves ànimes.
Vers l’any 1067, el castell de l’Aguda afrontava amb el de la Figuera de l’Aguda i amb el de Bordell.
L’any 1071, el bisbe Guillem permutà la senyoria d’aquest castell per l’església de Sant Genís d’Er, la tercera part de la de Sant Genís de Montellà i la degania de Cerdanya, als canonges de Santa Maria de la Seu; a partir d’aquest moment, aquest castell havia de passar a mans d’Ecard.
L’any 1085, Ecard i Magència llegaren aquest castell junt amb el de Calonge i diversos alous a llur fill primogènit Bernat.
L’any 1099, el papa Urbà II confirmà el “castrum Aguda de Vallearia” com possessió de Santa Maria de la Seu.
A finals del segle XII n’era senyor Ramon de Torroja, que el donà a la seva néta Agnès.