Enderrocat.
Segons el cubellenc Jaume Camps i Poch aquest castell es devia construir a finals del segle VIII o primers del segle IX.
L’any 1050, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I “el Vell”, es féu cedir d’al-Mudàffar, reietó abarb de Lleida, els indrets de Camarasa i Cubells, el mateix any infeudava aquests castells al cabdill Arnau Mir de Tost.
En els pactes del 1050 i del 1052, Ramon Berenguer I donà en feu a Ermengol III, comte d’Urgell, el castell de Cubells.
Entre 1053 i 1071 fou castlà del “chastro de Chubells”, Guerau Marcús, pels comtes de Barcelona.
En el testament de Ramon Berenguer del 1076, deixava aquest castell entre altres als seus dos fills, Ramon Berenguer i Berenguer Ramon.
Quan a la primera dècada del segle XII es conquistà Balaguer, la importància d’aquest castell minvà.
Ramon Berenguer III llegà aquest castell i altres al seu fill successor, Ramon Berenguer IV.
L’any 1136, el dapífer Guillem Ramon de Montcada jurà fidelitat al comte pels castells de Camarasa, Cubells i “Estopanna”.
L’any 1193, Guerau Alamany llegà el castell de Camarasa i Cubells a “G., nepoti meo”.
L’any 1210, el rei Pere “el Catòlic” al projectà el casament del seu fill Jaume amb la comtessa Aurembiaix d’Urgell, donà per noces el comtat de Pallars i les viles de Cervera, Camarasa i Cubells, però el projecte no arribà a terme.
L’any 1233, el rei Jaume “el Conqueridor” confirmà en favor de la seva germanastra Constança i el seu marit, aquest castell i altres possessions.
L’any 1241, Agnès de Tarroja llegà a la seva filla Sibil•la, l’honor que posseïa a Camarasa i a Cubells, o bé 500 morabatins.
L’any 1280, la majoria dels senyors del comtat d’Urgell, acabdillats pel comte de Foix, devastaren molts llocs del comtat, Cubells va ser un d’ells.
En aquesta època n’era senyor Ramon de Falcó, que el tenia pel rei.
El marquesat de Camarasa comprengué la població de Cubells.
A començaments del segle XV comptava aproximadament amb 89 focs.
El rei Alfons “el Magnànim” vengué la jurisdicció de Cubells, junt amb la de Montgai per 5.000 florins d’or d’Aragó a Francesc d’Arinyó.
L’any 1449 n’era senyor Lluís de Coscó.
A començaments del segle XVII pertanyia al Marqués de Camarasa i es trobava dins la vegueria de Lleida.