Castells Medievals

Segons l’historiador Lladonosa aquest castell al segle X rebia el nom de “Mamaquara”.
L’any 1003, Wadih assaltà aquest castell i passà pel coltell tota la guarnició cristiana.
En un conveni establert entre els anys 1018 i 1026, pels comtes Ermengol II d’Urgell i Berenguer Ramon I de Barcelona amb la intervenció del bisbe Deudonat de Barcelona, pactaren que obtindria d’Ermengol la promesa de penyora i reconeixement de feu pels castells d’Alòs, Montmagastre, Malagastre, Artesa i Rubió.
L’any 1044, Adaledis, vescomtessa i senyora d’Ogern i Montmagastre, finà, el seu testament fou jurat a l’altar de Sant Jaume de la basílica d’aquest castell.
L’any 1071, Arnau Mir llegava al seu nét Guerau Ponç hereu universal dels seus castells, honors i territoris, entre ells es trobava el castell que aquí tractem.
L’any 1093, Geribert oferia a l’església de Santa Maria de Solsona el seu millor fill amb els alous que posseïa en el comtat d’Urgell, entre ells el de Montmagastre.
L’any 1119, Pere Bonfill, castlà, prometé que defensaria aquest castell i el de Gavarra, a Guerau Ponç II de Cabrera. Posteriorment, aquest darrer atorgà a Gombau Bernat, en feu, els dos mateixos castells.
L’any 1129, Guillem Bernat de Montmagastre el tenia en feu pels comtes d’Urgell.
L’any 1132, Alegret de Montmagastre jurà com a marmessor el testament sacramental de Guerau Ponç.
L’any 1156, Berenguera, vescomtessa de Cabrera, llegà al seu fill Ponç el castell de “Mamagastre” entre altres.
L’any 1187, fou establerta “pau e treva” entre Ponç Guerau III i el comte Ermengol VIII, entre els castells de la Noguera que surten esmentats, es troba el que aquí tractem, per aquest pacte, el comte d’Urgell rebia de Ponç Guerau l’honor i homenatge de tot el vescomtat d’Àger.
L’any 1280, Pere “el Gran” des de Lleida, demanà al comte Ermengol las potestats d’aquest castell i d’altres.
L’any 1381 comptava uns 26 focs.
L’any 1498 n’era senyor Gaspar de Lordat, lloctinent del vescomtat de Castellbò. Posteriorment apareix Francesc de Vilalba com a senyor d’aquesta baronia i del lloc de Guspí, que l’any 1537 va vendre la baronia al monestir de Montserrat.