Enderrocat.
Aquest indret surt esmentat per primer cop el 1024 en un conveni que establiren Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, i Ermengol II, comte d’Urgell, aquest darrer li prestà homenatge al comte barceloní per la infeudació que se li atorgava. Segurament aquest lloc no estava encara en mans cristianes o degué caure sota domini islàmic, ja que el 1038, Arnau Mir de Tost conquerí el castell d’Artesa de Segre.
L’any 1068, Arsendis, muller d’Arnau Mir de Tost, llegà aquest castell a la seva filla Letgardis, casada amb Ponç Guerau de Cabrera, i al seu nét Guerau Ponç, fill d’aquests darrers, el tenia que posseir en feu per ells, el seu nebot Dalmau Bernat, i per aquest el fills de Mir Borrell.
L’any 1131, el vescomte Guerau de Cabrera llegà aquest castell al seu fill Ponç.
L’any 1186, Ponç de Cabrera jurà fidelitat al rei Alfons, per aquest i altres castells.
Un any més tard, el vescomte Ponç i el seu cunyat el comte d’Urgell establiren un conveni de “Pau e Treva”, on el comte rebia l’honor i homenatge de tot el vescomtat d’Àger. Posteriorment, Ponç de Cabrera es va tornar a enemistar amb el rei i amb el seu cunyat, el comte Ermengol, això va provocar que el 1190, el rei i el comte es repartissin les seves terres.
L’any 1191, el rei Alfons “el Cast” concedí aquest castell a Ramon de Cervera.
L’any 1193, Guerau Alamany llegà el castell d’Artesa, juntament amb altres al seu nebot G.
L’any 1194, el vescomte Ponç de Cabrera pactà la pau amb el comte Ermengol VII d’Urgell.
En el fogatjament de 1381, “Artea” comptava amb 19 focs.
Al segle XVII pertanyia al monestir de Montserrat, es trobava a la vegueria de Cervera i en el comtat d’Urgell.