Castells Medievals

L’any 1084, Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell el “chastrum de Villamaiore” amb tots els seus delmes, primícies i obligacions.
Les seves afrontacions eren:
- A la part oriental limitava amb el castell de Ribelles.
- Al nord afrontava amb la terra de “Lozina Gozilanis”.
L’any 1104, es va signar un conveni sobre aquest castell entre el bisbe Ot d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, i Sicarda de Castellbò, vídua de Ramon Gombau de Ribelles; aquest document el situa dins els termes del castell de l’Aguda de Valldàries.
Ramon Gombau havia pres aquest castell a l’església d’Urgell, per aquest motiu havia estat excomunicat; una vegada mort, Sicarda el retornà a l’església d’Urgell per tal d’aixecar l’excomunió del seu marit.
L’any 1129, el bisbe Pere d’Urgell i els canonges de la Seu infeudaren a Ramon Arnau d’Anglesola aquest castell. Posteriorment, l’any 1135, el mateix bisbe l’encomanà a Gombau de Ribelles.
L’any 1141, el bisbe Pere donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica aquest castell, menys els drets de Gombau de Ribelles i de Ramon Arnau d’Anglesola.
L’any 1187, hi hagué una convinença sobre aquest castell i altres, entre l’església d’Urgell i Gombau de Ribelles.
Al segle XVII, Vilamajor continuava essent de l’església d’Urgell.