Presentació Noguera Castelló de Farfanya Castell de Castelló de Farfanya

Castell de Castelló de Farfanya

Hom creu que aquest lloc fou una ciutat ilergeta.
Aquest castell formava part de la xarxa de castells que els sarraïns construïren per formar una eficaç defensa de Lleida.
Quan l’any 1105, el comte Pero Ansúrez i els barons urgellencs feren un conveni amb Ramon Berenguer III i la seva muller, comtes de Barcelona, encara es trobava en poder sarraí.
P. Sanahuja opina que aquest castell devia ésser conquerit pels cristians vers el 1115, quan caigueren Llorenç, Algerri, Almenar i Os. Devia ésser conquerit per Guerau Ponç, vescomte de Cabrera i d’Àger.
L’any 1163, apareix com una delimitació del terme de Menàrguens.
L’any 1185 n’era senyor Ponç de Cabrera, casat amb Marquesa, filla del comte Ermengol VII.
L’any 1192, el comte Ermengol VIII assetjà Castelló, ja que estava enemistat amb el seu cunyat Ponç de Cabrera.
Vers mitjans segle XIII, els albigesos s’instal•laren a Castelló.
Quan finà el comte Àlvar, la seva muller Constança protestà al rei que es volgués apoderar d’aquest castell, quan ella al•legava que l’havia rebut en dot. El rei aconseguí que renunciés el 1268, aleshores el rei Jaume I ficà un home de confiança, Arnau de Calaf.
L’any 1278, el rei Pere “el Gran” infeudà aquest castell al comte Ermengol X; aquest, el llegà a Santa Maria del castell el 1314.
L’any 1328, el rei Alfons traspassà el seu comtat d’Urgell al seu fill secundogènit, Castelló surt mencionat. Llavors, l’infant Jaume, reorganitzà el govern de la vila.
L’any 1408, el comte Pere llegà a la seva muller Margarida, l’usdefruit d’aquest castell i vila.
L’any 1413, Castelló resistí els atacs de Juan Delgadillo, Juan Carrillo i Pedro Nuñez de Guzmán, no capitulant fins després de la caiguda de Balaguer. Posteriorment, el rei vengué al comte de Foix, aquesta vila i el seu castell per 34.000 florins d’or aragonesos.
L’any 1596 pertanyia al duc d’Alba que tenia com a governador de la vila a Martín Santistevan.
En els fogatjaments de 1497, 1515 i 1553, comptaven amb 172, 157 i 184 focs respectivament.
Durant la Guerra dels Segadors, el1644, les forces del general Felipe de Silva s’apoderaren de Castelló. Posteriorment, el mariscal francès La Mothe inicià una dura repressió i fou ocupada per les tropes franceses.