Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1044, Ramon IV i la seva muller Ermessenda, comtes de Pallars Jussà vengueren a Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda la meitat d’aquest castell per quaranta unces d’or; l’altra meitat els hi deixaven en feu. Dos anys més tard, els mateixos comtes empenyoraren per cinc unces d’or la meitat d’aquest castell a Arnau Mir i la seva esposa. Aquest mateix any, Arnau Mir i la seva esposa, com a senyors d’aquest castell, donaren el delme d’aquest domini a l’abadia d’Àger, juntament amb altres dominicatures.
L’any 1131, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera retornà aquest castell a l’abadia d’Àger que li havia usurpat.
En una butlla del papa Alexandre III confirmava aquest castell com una possessió de l’abadia d’Àger.
L’any 1184 hi hagué un plet entre l’abat Ramon i Ramon de Sant Llorenç, castlà d’aquest castell, on aquest darrer no reconeixia els drets que hi tenia l’abadia, la sentència fallà a favor de l’abat.
En els fogatjaments del segle XIV comptava amb quatre focs; en el 1503 solament hi havia una família.
L’any 1985 es va fer una campanya de neteja, planimetria i prospecció arqueològica.