Desaparegut.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1058, on figura aquest castell com del comte de Barcelona.
L’any 1063, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, li donà aquest castell i d’altres a la seva muller Almodis.
Les seves afrontacions eren:
- A l’est, el castell d’Os.
- Al sud, el castell de “Drogon”.
- A l’oest, el riu Noguera.
- Al nord, el castell d’Àger.
Més tard, les hosts d’Urgell, capitanejades per Arnau Mir de Tost, varen arribar a les muntanyes d’Os i Tragó, però els seus castells no foren presos pel capitost.
L’any 1094, Guerau Ponç de Cabrera, vescomte i nét d’Arnau, conquerí Tragó de Noguera.
Aquesta zona no es va repoblar fins als anys d’Ermengol VII (1171), amb la fundació del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd.
L’any 1359, l’abadessa del monestir de Vallverd senyorejava sobre Tragó, Salavert i Canelles. Quan s’extingí aquest monestir, devia passar al de Poblet el 1560.
Al segle XVII, aquest lloc es trobava dins la vegueria de Lleida i pertanyia a l’abat de Poblet.