Castell de Gerb

Enderrocat.

El comte Ermengol IV d’Urgell portava per sobrenom “el de Gerb” perquè el va fer construir i més tard hi trobà la mort el 1092 quan preparava la conquesta de Balaguer.
Vers el 1080, Ermengol IV encomanà la repoblació d’aquest indret a Mir Arnau.
L’any 1091, el mateix comte donà a Santa Maria de Solsona l’església del castell de Gerb que encara es tenia que edificar. L’any 1097, el papa Urbà II confirmà l’església de Gerb a Santa Maria de Solsona.
L’any 1098, s’establí una concòrdia entre Ermengol V i la seva muller Maria Ansúrez, comtes d’Urgell i, Guerau Ponç i la seva muller Elvira, vescomtes de Cabrera, aquests darrers prometien de guardar i conservar aquest castell una quarta part de l’any, entre altres coses, a canvi els comtes li prometien la quarta part d’aquest castell en feu i els serveis, lleudes,etc., també.
Aquest castell va ésser durant tres lustres el centre del comtat i la clau de la conquesta de Balaguer al 1105.
L’any 1131, morí en aquest castell Guerau Ponç de Cabrera.
L’any 1182 n’era senyor Bernat d’Anglesola.
Al segle XIV, hagueren hostilitats entre el prepòsit de Solsona i el vescomte Ramon Folc de Cardona, això va provocar que el prepòsit i els canonges solsonins es refugiaren en aquest castell.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 28 focs.