Ruïnes.
Una de les primeres referències d’aquest indret daten de l’any 1035, quan el comte Ermengol II “el Pelegrí” i la seva muller Constança, feren una concessió del castell de Santa Linya, a Santa maria d’Urgell, surt esmentat el terme d’os com a confrontació a occident.
L’any 1105, el comte Pero Ansúrez i els “seniores de Urgello” pactaren amb els comtes de Barcelona, una de les clàusules feia referència a la suda de Balaguer i diversos castells, entre els quals es trobava el d’Os.
L’any 1107, quan Ermengol VI conquerí Balaguer i Ivars de Noguera, Os seguia en poder sarraí.
L’any 1116, el vescomte Guerau Ponç conquerí el castell d’Os, aquest mateix any, conferí a l’abadia d’Àger l’església d’Os.
Ermengol VIII tingué que lluitar amb el seu vassall i cunyat Ponç de Cabrera, ja que aquest darrer no reconeixia la potestat dels castells d’Os i d’Àger. Al principi el rei Alfons “el Franc” ajudà al vescomte Ponç,però més tard, després de reconciliar-se el comte i el rei, signaren un conveni on tots dos lluitarien contra el vescomte Ponç i contra el vescomte de Castellbò, d’aquesta manera el rei adquiriria determinats castells ribagorçans (Bellmunt, Fet, etc.), mentre que Ermengol ocuparia els castells d’Os, Montassor, Ivars, etc.
L’any 1195, Ponç prometé a Ermengol que li cediria les potestats de diversos castells, entre ells el d’Os.
L’any 1278, el rei Pere “el Gran” infeudà el comtat d’Urgell al comte Ermengol X, el castell d’Os surt esmentat.
L’any 1314, l’infant Alfons donà en seguretat de l’esponsalici a Teresa d’Entença, diversos castells, entre ells el d’Os.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 54 focs i pertanyia al comte d’Urgell.
El comte Jaume d’Urgell donà aquest castell entre altres a la seva germana Elionor, com a paga i seguretat de 35.000 florins que li havia deixat el comte Pere.
L’any 1535, el virrei Fadrique de Portugal concedí una fira a Os.
A la segona meitat del segle XVI n’era senyor Montserrat de Siscar, aquesta família tindria el senyoriu fins a l’extinció d’aquests.