Ruïnes.
Entre 1076 i 1078, el comte Ermengol IV d’Urgell “el de Gerb” emprengué una campanya en la que va prendre els castells de Tartareu i Privà als sarraïns.
L’any 1083, el mateix comte atorgà l’església del castell a Santa maria de Solsona.
L’any 1094, en la donació d’un alou feta per Ermengol V, esmenta com a límits de Balaguer els termes de Tartareu i de Santa Linya, a septentrió.
L’any 1106, afrontava amb el de Gerb.
L’any 1150, el papa Eugeni III confirmà l’església de “Tartarez” entre altres a l’Església de Solsona.
L’any 1268, el rei Jaume I permeté a Guerau de Cabrera que retingués en perpetu alou, Tartareu i altres llocs.
L’any 1278, el comte Ermengol X d’Urgell prestà fidelitat al rei per diversos castells i llocs que rebia en feu, entre ells el de Tartareu. Tres anys més tard, el rei Pere “el Gran” li exigí al mateix comte la potestat de Tartareu i altres llocs; el mateix any es varen reconciliar.
Vers l’any 1400 comptava amb 18 focs.
L’any 1415, el rei Ferran “el d’Antequera” vengué per 2.000 florins d’or, aquest lloc, a Olf de Pròxida, conseller i cambrer de la reina.
En el primer terç del segle XVII, aquest indret pertanyia a l’abat de “Nuestra Señora de las Avellanas”