Desaparegut.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1095, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona i fill de Guitard Guillem de Meià, donà diverses esglésies, entre elles la de Mont-roig, al monestir de Santa Maria de Meià. Cinc anys més tard, el mateix Ermengol llegava al cenobi el castell de Mont-roig.
Segurament la família Meià i els seus descendents, els Cervera de Juneda, degueren mantenir el domini eminent, ja que l’any 1311, Dolça de Cervera donava aquest castell al seu fill Pere d’Ayerbe. Al cap d’un any permutà amb el rei Jaume II, tot el seu patrimoni de Catalunya per diversos castells situats a Aragó.
L’any 1314, el rei cridà diversos feudataris, perquè declaressin els feus que tenien pel rei, Guillem Ramon de Queralt, acudí com a procurador de la seva muller Sibil•la de Mont-roig, castlana d’aquest castell.
L’any 1333, el rei Alfons III amplià els dominis del marquesat de Camarasa que tenia l’infant Ferran; entre aquests castells hi havia el de Mont-roig.
L’any 1378, el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella per diversos castells, entre ells el de Mont-roig.
L’any 1426, Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla, tota la jurisdicció de Mont-roig, domini que mantingué fins a la desaparició dels senyorius.