Enderrocat.
No se sap molt bé d’on surt aquest nom, una de les teories és d’Enric Moreu-Rey, creu que podria vindre “de saltu elzinie”, en 1167, que significa “el bosc de l’alzina”.
L’any 1034, el comte Ermengol II “el Pelegrí” conquerí aquest territori, un any més tard, ell i la seva muller Constança donaren la meitat d’aquest castell, en ple alou a Santa Maria d’Urgell.
En aquesta època els seus límits eren:
- A orient, el terme d’Alòs.
- A migdia, la serra del damunt de Llorenç.
- Al nord, el terme d’Àger.
- A occident, els termes d’Os i Castelló de Farfanya.
L’any 1036, Ermengol II declarà lliures de cens tots els homes d’aquest castell.
Com aquesta frontera no era molt estable, Santalinya tornà a caure en mans sarraïnes i no va ésser fins a finals del 1047 que Arnau Mir de Tost tornà a conquerir aquest indret.
L’any 1067, la comtessa Sança d’Urgell, vídua d’Ermengol III, reconegué la senyoria a Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, per diversos castells, entre ells el de “Sancta Lidinia”.
L’any 1071, Arnau Mir de Tost llegà aquest castell entre altres a Ponç Guerau, vescomte d’Àger, casat amb la seva filla Letgardis.
Sorgiren disputes entre el comte Ermengol V “el de Gerb” i Ponç Guerau de Cabrera, l’any 1074 es signà una concòrdia.
L’any 1094, el castell de Gerb afrontava a septentrió amb el terme de Santa Linya; en el 1116 era el de Balaguer.
L’any 1131, el vescomte Guerau de Cabrera llegà el castell de “Sancta Lizinia” al seu fill “Pontio”.
L’any 1140 n’era castlà Berenguer de “Santalizinia”.
L’any 1208, el comte Ermengol VIII llegà el senyoriu que posseïa en aquest castell al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
L’any 1228, aquest castell fou donat a Ramon Berenguer d’Àger.
L’any 1274, el rei Jaume “el Conqueridor” requerí al vescomte Ramon Folc de Cardona que li lliurés diversos castells, entre ells el de Santa Linya.
En aquesta època el terme de Santa Linya comprenia el castell de Privà, Vilanova de Bellpuig, l’Estardit, Moragues, Castellnou i Montclús.
L’any 1282 n’era l’alcaid Jaume d’Alarig.
L’any 1284, el rei confià les rendes i els drets d’aquest castell a Gilabert de Cruïlles.
L’any 1314, quan Jaume II comprà el comtat d’Urgell, donà com a penyora, tots els drets d’host, cavalcada i exèrcit que li corresponien a Santa Linya i altres llocs.
L’any 1330, quan el rei Alfons “el Benigne” creà el marquesat de Camarasa, Santa Linya hi formà part.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 29 focs, es trobava dins la vegueria de Lleida.
En el segle XVII pertanyia a l’abat de les Avellanes, mantingué el domini fins el 1835.