Ruïnes.
Vers l’any 890 apareix en el lloc de Ponts en la dotació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll per part del comte Guifre “el Pilós”.
Vers l’any 1000, aquest indret tornava a ésser terra fronterera i estava sota domini sarraí.
L’any 1143, el comte Ermengol IV fundà la canònica de Sant Pere de Ponts, situada junt al castell.
L’any 1185, Ermengol VIII d’Urgell donà a la seva muller Elvira, pel seu esponsalici diversos castells, entre ells el de “Pontz”.
L’any 1192, el comte Ermengol es féu canonge solsoní i aportà a l’Església de Solsona diversos béns que posseïa a Ponts.
L’any 1243 n’era senyor Berenguer de Puigverd.
Quan finà el comte Àlvar d’Urgell, Ramon Folc, valedor dels fills d’Àlvar, entrà en guerra contra el rei Jaume I, envaint el comtat d’Urgell.
L’any 1268, el rei ordenà a Roger Bernat III, comte de Foix, que li lliurés la potestat dels castells que li tenia infeudats. Llavors el comte de Foix i el vescomte de Cardona uniren les seves hosts i es fortificaren a Ponts. Aquestes hostilitats finalitzaren vers el 1278, Ponts sofrí l’incendi i el seu castell fou destruït. L’11 de desembre del mateix any, el rei donava el comtat en feu a Ermengol, fill d’Àlvar d’Urgell.
Amb motiu del casament de Teresa d’Entença amb l’infant Alfons, el comtat d’Urgell tornà al casal de Barcelona.
Vers el 1570, durant les bregues entre nyerros i cadells, el virrei Hurtado de Mendoza obligà a diverses viles, entre elles la de Ponts, a pagar una tropa de soldats per perseguí a Arnau Escuder, batlle d’Alòs, i el seu fill, capitostos nyerros.
En el primer terç del segle XVII pertanyia al comte de Santa Coloma de Queralt, i es trobava dins la vegueria d’Agramunt.
Durant la guerra dels Segadors, el mariscal Baltazard hi deixà un destacament a finals del 1655.
L’any 1831 n’era senyor C. de Fernán Núñez, marquès de Ponts.