Enderrocat.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1069, quan el comte Ermengol IV d’Urgell dotà amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles, entre altres béns, al monestir de Santa Maria de Gualter.
Aquesta fortalesa tenia la categoria de quadra i la seva jurisdicció depenia del castell de Butsènit.
L’any 1084, Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbó, tenien aquest lloc pel comte d’Urgell. Quatre anys més tard, el mateix matrimoni infeudà el castell de Butsènit, amb Penelles i Barbens a Artau Mir i a la seva muller Adalèsia. Aquests darrers, el 1127 encomanaren el castell de Butsènit i de Penelles a Ermengarda i al seu fill Arnau Pere.
L’any 1166, els germans Guillem Artau de Butsènit i Bertran, acordaren que tindrien per la meitat els castells de Butsènit i Penelles.
L’any 1168, Guillem Artau llegà la meitat d’aquesta quadra, entre altres possessions, a la seva filla Jordana; l’any 1173, va fer el mateix Bertran de Butsènit amb la seva filla Sança.
L’any 1186, Guillem de Meià donà aquest castell a l’orde del Temple; posteriorment passà a l’orde de l’Hospital el 1317, que l’integrà a la comanda de Barbens, tingué la plena jurisdicció fins a la desamortització.