Enderrocat.
Hom pensa que aquest indret fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell a finals del segle XI. Però no fou colonitzat fins que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva muller Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat l’any 1143.
L’any 1166, Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, donaren el “kastrum de la Sentiz” a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessenda, encara que aquesta donació no es faria efectiva fins que hagués mort Rossa de Tarabau.
En un testament d’Ermengol VII d’Urgell del 1167, llegava la meitat del delme d’aquest castell a la canònica de Santa Maria d’Urgell.
L’any 1177, Pere de Meià i la seva muller Vilana donaven tots els drets que posseïen “in castro de Sentid”, excepte el forn i la dominicatura a llur filla Ermengarda i al seu marit Ramon de Castelló.
Al segle XVI, la Sentiu es convertí en centre de la jurisdicció senyorial de la baronia de la Sentiu, que pertanyia als Meià.
Posteriorment passà als Gilabert, més tard als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.