Castell de la Ràpita

Bon estat.

 

Hom pensa que en aquest indret havia un poblat anomenat “rabda”, vocable àrab que significa “mesquita fortalesa fora de poblat”.

L’any 1091, Ermengol IV d’Urgell i la seva muller Adelaida, donaren la Ràpita al monestir de Santa Maria de Ripoll.

L’any 1105, Guerau Ponç i Pero Ansúrez varen signar un conveni amb el comte Ramon Berenguer, per la seva ajuda a l’assetjament de Balaguer, rebria la meitat de la Suda de Balaguer i la força de la Ràpita.

L’any 1301, el bisbe Guillem de Montcada, imposà que un canonge presbiteral havia de posseir el feu de la Ràpita.

En el fogatjament de 1381 comptava amb quatre focs.

L’any 1413, quan Ferran I d’Antequera assetjà Balaguer, tenint a dintre tancat al comte d’Urgell, Jaume “el Dissortat”, establí en la Ràpita el seu quarter general. No se sap amb seguretat qui era el senyor en aquesta època, hom pensa que podria ésser Jaume de Cervera.

L’any 1532, Llúcia i Jerònima d’Àger, filles de Tristany d’Àger, senyor de la Ràpita, vengueren aquest castell per 50.000 sous barcelonesos a la ciutat de Balaguer.

En el segle XVI n’era senyor Onofre de Vega, mitjançant enllaços matrimonials, passà al segle XX a Baltasar de Casanova i de Ferrer, duc de Maqueda, casat amb Maria Dolors Barón Osorio de Moscoso, gran d’Espanya.