Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren diversos llocs, entre ells el de Peralba, al monestir de Santa Maria de Meià.
Aquest castell pertanyia a la família Meià que el tenia infeudat a Galceran Erimany d’Àger.
L’any 1110, Ermengol, ardiaca de Barcelona, fill de Guitard Guillem de Meià manà que els drets que tenia en aquest castell passessin al cenobi de Santa Maria de Meià.
L’any 1186, Ermessenda de Cervera donà aquest castell al monestir de santa Maria de Meià, amb la condició que cantessin tots els dies misses per tots els seus parents.
L’any 1311, Dolça de Cervera donà en perpetuïtat aquest castell al seu fill Pere d’Ayerbe. Al cap d’un any permutà amb el rei Jaume II, tot el seu patrimoni de Catalunya per diversos castells situats a Aragó.
Com aquest castell pertanyia al monestir, evità que fos inclòs en el marquesat de Camarasa.
L’any 1426, el rei Alfons IV vengué alguns drets sobre la jurisdicció d’aquest terme a Nicolau de Gralla.
El priorat de santa Maria de Meià fou el senyor d’aquest lloc, fins a la desaparició de les senyories al segle XIX.