Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren diversos llocs, entre ells el del coll d’Orenga, al monestir de Santa Maria de Meià.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1087, quan Adam i Jocbert donaren una coromina prop d’aquest al monestir de Santa Maria de Meià.
L’any 1193, Guillem de Meià manà en el seu testament que el castell d’Orenga fos donat en franc alou a la seva germana Ermengarda, amb la condició que si ella i el seu marit, Gombau d’Oluja, finaven sense descendència, aquest castell havia de passar al seu nebot Ramon de Cervera. Com aquest matrimoni morí sense descendència masculina, el castell passà a Ramon de Cervera.
L’any 1311, Dolça de Cervera donà en perpetuïtat aquest castell al seu fill Pere d’Ayerbe. Al cap d’un any permutà amb el rei Jaume II, tot el seu patrimoni de Catalunya per diversos castells situats a Aragó.
A quest castell seguí les mateixes vicissituds que els de la conca de Meià que foren vinculats al marquesat de Camarasa.
L’any 1426, el rei Alfons IV vengué alguns drets sobre la jurisdicció d’aquest terme a Nicolau de Gralla.