Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué el puig de Munnar a Guitard Guillem de Meià.
L’any 1193, Guillem de Meià manà en el seu testament que el castell d’Orenga fos donat en franc alou a la seva germana Ermengarda, amb la condició que si ella i el seu marit, Gombau d’Oluja, finaven sense descendència, aquest castell havia de passar al seu nebot Ramon de Cervera. Com aquest matrimoni morí sense descendència masculina, el castell passà a Ramon de Cervera.
L’any 1311, Dolça de Cervera donà en perpetuïtat aquest castell al seu fill Pere d’Ayerbe. Al cap d’un any permutà amb el rei Jaume II, tot el seu patrimoni de Catalunya per diversos castells situats a Aragó.
L’any 1314, Guillem de Saorre donà la vila i el castell de Cabrera al monestir de Santa Maria de Meià.
L’any 1317, el jutge Berenguer Sa Rovira sentencià que aquest castell pertanyia al monestir abans mencionat, ja que Bernat de Puimanyons, castlà de Peralba, pretenia tenir-hi drets.
Com aquest castell pertanyia al monestir, evità que fos inclòs en el marquesat de Camarasa.
L’any 1426, el rei Alfons IV vengué alguns drets sobre la jurisdicció d’aquest terme a Nicolau de Gralla.
El priorat de Santa Maria de Meià fou el senyor d’aquest lloc, fins a la desaparició de les senyories al segle XIX.