Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1094, quan Galceran Erimany manà en el seu testament que deixava diversos castells, entre ells el de la Fabregada al seu fill Pere.
L’any 1107, Valença, muller de Galceran Erimany, donà aquest castell i el de Soriana en propi alou al seu fill Galceran, si aquest moria sense filla, passaria a Pere Galceran.
L’any 1110, Galceran manà en el seu testament, que aquest castell, després de la mort de la seva mare passés a Santa Maria de la Seu d’Urgell i a Santa Maria de Solsona.
L’any 1311, Dolça de Cervera donà en perpetuïtat aquest castell al seu fill Pere d’Ayerbe. Al cap d’un any permutà amb el rei Jaume II, tot el seu patrimoni de Catalunya per diversos castells situats a Aragó.
L’any 1314, Guerau d’Orenga que tenia en feu aquest castell pel rei Jaume II, vengué la castlania i el feu del castell i la vila de la Fabregada a Arnau de Biure, això fou confirmat pel mateix monarca el 1319.
L’any 1374, quan el rei Pere III reincorporà el marquesat de Camarasa a la corona, surt esmentat aquest castell.
L’any 1386, aquest castell fou separat de la corona quan el rei Pere III erigí de nou el marquesat que el va donar a l’infant Martí.
Aquest castell seguí les mateixes vicissituds que els de la conca de Meià que foren vinculats al marquesat de Camarasa.
L’any 1424, el procurador del rei Alfons IV vengué la Fabregada amb tota la jurisdicció i altres possessions al capítol de la Seu d’Urgell per 10.000 florins.
L’any 1462, durant la guerra contra el rei Joan II, aquest darrer donà aquest lloc a Juan de Luna, quan es va acabar la guerra, retornà al capítol de la Seu d’Urgell.
Més tard, aquest indret es despoblà, per la qual cosa es va annexar al terme de Vilanova de Meià, que també era del capítol de la Seu d’Urgell.