Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1003, quan les expedicions d’Al – Mudàffar i del seu llibert, el general eslau Wadit, feren una incursió que acabà a Albesa, assaltaren Meià i destruïren el seu castell; en la batalla d’Albesa morí el bisbe Berenguer d’Elna i el comte Ermengol I d’Urgell caigué presoner. Segons l’historiador Josep Mora i Tufet, l’any 1008 n’era senyor Guillem que finà el 1049. El succeí el seu fill Guitard Guillem, casat amb Guilla. Aquest matrimoni tingué diversos fills, entre els quals Ermengol Guitard de Meià, ardiaca de la Seu de Barcelona, aquest finà el 1110 i testà en favor del seu nebot Bernat Amat, que va ésser abat de Meià el 1120.
L’any 1067, la comtessa Sança d’Urgell reconegué la senyoria de diversos castells, entre ells el “castro de Madians”, als comtes de Barcelona.
Quans els cristians conqueriren la Coma de Meià i el perill sarraí desaparegué, aquest castell va perdre bona part de la raó d’ésser.
L’any 1227, Ramon de Cervera atorgà el lloc de Meià i altres possessions a Jaume i Guerau, fills de la seva segona muller, Miracle d’Urgell.
L’any 1233 n’era senyor Jaume de Cervera, més tard surt anomenat com a senyor i baró del castell, vila i terme de Vilanova de Meià el 1261.
L’any 1313 n’era senyor Ramon d’Alemany, que amb motiu del casament de la seva filla Agnès amb Acard de Mur, aquest castell passà a mans d’aquest cavaller del Pallars.
En temps d’Alfons III (1327-1336), aquest castell pertanyia a l’infant Ferran, com a senyor del marquesat de Camarasa.
Durant la guerra contra Joan II, aquest castell pertanyia a Gabriel de Vergós, donzell; com aquest es declarà a favor de la causa catalana, el rei el desposseí i donà aquest castell a Roderic de Bobadilla.